Simbologia del nadal

SIMBOLOGIA DEL NADAL

El Nadal, en si mateix, representa l'amor, la cura i la unió, la reunió de les famílies i l'enfortiment dels vincles afectius. Els personatges propis d'aquesta època, com Santa Claus i els Reis Mags, signifiquen per a molts els pares benefactors que ajuden a la gent i impliquen generositat.

Per a algunes persones, el Nadal és una època de renaixement, on les persones estableixen i  reforcen els seus vincles afectius. És un “tornar a començar” que es pot relacionar amb un procés d’avaluació d’assoliments i fracassos. També implica un esforç de maduresa, voluntat i desenvolupament per complir els propòsits o metes. Per a d’altres, l’arribada del Nadal representa un temps de reflexió, de perdonar, de sanar i de tornar a començar. És una època de retrobaments, d’alegria, de compartir i d’estar amb els éssers estimats. Aquest significat es reforça amb la creença, per a la religió catòlica, del naixement de Jesús i de l’amor de Déu per donar el seu fill per salvar la humanitat.

ARBRE DE NADAL

L'arbre de Nadal te Diferents arrels mitològiques, però Totes elles coincideixen a l'idea de l'arbre com a força, com a casa, o per la su robustesa (com ara un roure) o la producció de fruits comestibles.  Aquest  arbre que simbolitza la vida porta com guarniment els llums, que en la mitologia germànica representin les estrelles que quedin suspeses en els Seves branques que s'estenen Fins al cel i sota aquest brancatge Trobem ombra i aixopluc. Els primers en introduir a els guarniments de Nadal van ser a els bufadors de cristall de Bohèmia, Quan l's XVIII, que encara no és coneixia la llum elèctrica, van crear i penjar a l'arbre bols de cristall per reflectir la llum de Les Espelmes. D'Altra banda els Fruites i guarniment que pengen de l'arbre de Nadal provenen de la mitologia judeocristiana del Paradís, en què l'arbre de la vida produeïx i ens proporciona a els fruits que Podem menester. Els arbres que més s'utilitzen per Nadal són a els avets dels Gèneres Abies i Picea, de la familia Pinàcies.

ESTEL DE BETLEM

L'estrella de Betlem és, segons el Nou Testament de la Bíblia, l'astre que va guiar els tres Reis Mags de l'Orient al lloc del naixement de Jesucrist. L'estrella de Betlem simbolitza el naixement de Jesús, fill de Déu. És per aquesta raó que, per Nadal, quan es commemora aquest fet, es col·loca sobre l'arbre de Nadal la característica estrella de Betlem. L'estrella de Betlem representa per als cristians la llum, l'esperança i la fe que guia les seves vides com a creients, tal com van guiar als famosos Reis Mags. És per això que és un dels símbols més importants per a la celebració i commemoració de la festivitat de Nadal.


REIS MAGS
En entorn de les festes nadalenques són moltes les paraules fosques que han de ser desxifrades. Hem vist les referents al Nadal i al Cap d'Any. El 6 de gener és la festa de l'Epifania, els populars Reis Mags. Epifania en grec vol dir "aparició, manifestació d'alguna persona significada que es fa visible". En principi, és la celebració que el Nen Jesús es manifesta o es fa visible als Mags, els qui no eren reis sinó savis, endevins o astròlegs. Els tres Mags provenien de terres llunyanes. La idea primordial és que Jesús es manifestava també als gentils o pagans, als que no eren jueus. Abans, Jesús s'havia manifestat als jueus, representats pels pastors. Està molt bé la simbologia dels naixements o pessebres que barregen als pastors amb els Reis Mags en el mateix decorat. I està molt bé que "el Nadal", en general, durin des del 24 de desembre al 6 de gener. També es diu, en plural, "Bones festes", perquè "pasqua" és qualsevol festa solemne. Fonamentalment hi ha tres a l'any: Nadal, Epifania i Resurrecció. 


PARA NOEL
La figura del Pare Noel va sorgir, en part, d'antigues anècdotes hagiogràfiques sobre la vida i obra de Sant Nicolau de Mira (en l'actualitat, província de Turquia), un bisbe grec que va viure durant el segle IV d.C. Sant Nicolau es va fer famós pels generosos regals que repartia entre els més pobres. Des de molt noi va mostrar una gran inclinació religiosa i va dedicar tota la seva vida a la pràctica cristiana. L'any 1087, les autoritats de la ciutat italiana de Bari van organitzar una expedició per trobar la tomba del sant cristià i prendre possessió de les seves restes. Així ho van fer: en l'actualitat, les relíquies de Sant Nicolau s'exhibeixen a la Basílica de la ciutat de Bari. 



ESPELMES DE NADAL
La tradició d'encendre espelmes per Nadal diuen que es remunta a quan la Mare de Déu va portar al món al Nen a la llum d'una vela al pessebre de Betlem. Des de llavors simbolitzen, precisament això, la llum. A les llars s'encenen espelmes de colors, cadascuna de les quals amb un significat diferent: groga per els diners i el treball; vermella per a l'amor; blau per a la tranquil·litat; verd per a l'esperança; o blanca per a la pau i la tranquil·litat. 

Què és l'amor

L'AMOR

L'amor és una cosa que a tothom ens agrada però que a la vegada pot causar-nos molt de sofriment quan no és correspost (amor i desamor). L'amor no té un sol significat, sinó que nosaltres ho podem caracteritzar segons la intensitat de com amem a una persona, la persona a la que amem,...  

El sentiment d'amor és estar còmode amb l'altre persona, ja sigui un faminliar teu, un amic o la teva parella. Quan experimentes la sensació de l'amor, t'endintres en un món diferent al que havies estat anteriorment, on tot et sembla més bonic. L'amor significa complicitat entre persones que està relacionat amb l'afecte i l'afecció que és el resultat d'una sèrie d'actituds, esperiències i emocions.  L'amor és un sentiment inexplicable per a totes aquelles persones que ho han experimentat. Quan experimentes la sensació d'amor cap a una persona, experimentes també una sensació de por per por a perdre-la. La paraula amor significa generositat cap a l'altre persona, significa anteposar les seves necesitats a les teves, significa sacrifici, significa comprensió però sobretot, significa respecte. La base de l'amor és la confiança cap a l'altre persona. 

SIMBOLOGIA DE L'AMOR

Des de temps immemorials, l'amor i tot el relacionat amb ell s'ha associat amb símbols i icones. Dels que han sobreviscut fins a l'actualitat, uns són autòctons de les diferents cultures o lligats als costums de determinats llocs geogràfics, i altres, amb el pas dels segles, s'han convertit en interculturals o fins i tot universals en el món civilitzat. Les flors, el color vermell, determinats perfums o la música romàntica, somiadora o eròtica, són elements que es repeteixen en una bona part de les relacions amoroses. En el cas d'Occident, els bombons, entre altres detalls, s'interpreten en ocasions amb un significat amorós. De tots els símbols utilitzats, els més característics en la cultura occidental són el Cupido, i, sobretot, el cor.

Simbologia de halloween i la castanyada

HALLOWEEN

La festa de Halloween simbolitza una celebració originada per la cristianització de la desta de la fi de l'estiu d'origen celta, anomenada Samhain. La celebració d'aquest dia, es deu a la commemoració del Samhain i la festivitat cristiana del Dia de Tots els Sants, celebrat per els cristians l'1 de novembre. El poble celta també creia que amb l'arribada de Samhain, els límits en el món dels vius i dels morts desapareixien. I, a més, encara que avui fem un ús de les caretes com a part d'una disfressa, els celtes les feien servir per der fora als esperits malignes. Moltes persones consideren que té un acte religiós.  Els colors que més representen el dia de Halloween són el taronja, el negre i el morat i aquests dies van lligats al símbol de la Jack-o-lantern, que simbolitza la carbassa tallada fent la forma d'una cara de por, amb una espelma dins. 

Què es celebra?
En aquesta festa la gent es disfressa i, sovint, els nens petits (majoritariament) van casa per casa dient la famosa pregunta de "truco o trato" i van recolectant tota mena de llaminadures que les recol·lecten de totes les cases per las que les van demanant. A més, molta gent a les seves cases fan una decoració de lo més terrorífic! Decoren les seves cases amb aranyes, tel·les d'aranyes, ratpenats, ...



LA CASTANYADA 

La castanyada és una festa típica de Catalunya, Aragó, València i les Illes Balears que antigament es celebrava el dia de Tots els Sants però a l'actualitat s'ha anat desplaçant cap a la nit d'entre el 31 d'octubre i l'1 de novembre. Com el Halloween, la castanyada prové d'una antiga festa que es feia amb un ritual funerari, que el que feien era reunir-se per a recordar a les persones que ja no es trobàven entre ells. La gent es creia que per cada castanya que es menjàven, una ànima era lliberada. Les castanyeres sortien al carrer a fer castanyes i anàven vestides amb un davantal i un mocador al cap.


Què es celebra?

A la castanyada, la gent menja castanyes, moniatos i fruita confitada, i com abans es feia, molta gent es reuneix per recordar a les persones que ja no hi són amb ells perquè han mort, Avui dia, la figura de la castanyera segueix estant present i moltes dones es posen al carrer a vendre castanues vestides amb un davantal i un mocador al cabell. 

TIPUS DE CREUS

                     

 

CREU CRISTIANA: La creu cristiana és el principal símbol del cristianisme. Representa la mort de Jesucrist i la seva resurrecció posterior, d'acord amb els textos del Nou Testament. Consta de dues segments amb longituds diferents que s'entrecreuen en angle recte, on el segment menor (situat horitzontalment) està en una proporció de tres quarts respecte al més llarg.

CREU ROJA: Representa un moviment humanitari mundial de característiques particulars i úniques en el seu gènere, per la seva relació particular amb base a convenis internacionals amb els estats i organismes internacionals per un cap veritablement humanitari. Aques moviment amb la seva respectiva creu va ser creat per Henry Dunant i ho va crear per la alta nombrositat de morts als camps de batalla

CREU DE TAU: Crida TAU per la seva semblança amb la lletra grega d'aquest nom. La Tau «T» és l'última lletra de l'alfabet hebreu. És freqüentment denominada com la creu de les profecies o de l'antic testament perquè és el tradicional símbol que els israelites fan amb la sang dels bens sobre els pals i llindes de les portes a la nit de Pasqua a Egipte.

CREU DELS EVANGELISTES: Les quatre línies que sustenten la creu, representen als quatre evangelistes. Els quatre autors dels Evangelis (Sant Mateu, Sant Marc, Sant Lluc i Sant Joan) han estat relacionats simbòlicament amb els quatre vivents de l'Apocalipsi 4,7.

CREU DELS APÒSTOLS: Els dotze cercles representen els Apòstols. Al centre el cercle major representa Jesús.

CREU CELTA: Més comú a Irlanda, la creu celta dibuixa una creu cristiana típica sobre un cercle. Encara que el seu origen exacte és desconegut, molts ho lliguen a sant Patrici i asseguren que ell la va introduir com a forma de convertir els pagans. La creu es col · loca davant del sol, que els pagans adoraven, mostrant la supremacia de Crist sobre el món natural. També es relaciona amb Crist com a font de llum i de vida. De vegades se l'anomena creu solar

CREU EGIPCIA: Era un símbol de vida, probablement també de vida eterna. El cercle superior representaria a la dona i la recta a l'home. El cercle també podria suggerir la divinitat, la font d'energia universal que amb el seu alè dota de vida i moviment al terrenal simbolitzat per la línia horitzontal. Pot significar el sol, el cel i la terra, cercle, braç vertical i horitzontal respectivament o des del punt de vista de l'individu, la raó, els braços i el cos. També la hi va cridar, <Clau del Nil>. Els egipcis l'anomenaven ankh i era considerada una clau màgica que obria la frontera a la immortalitat.

CREU GREGA:  És la simplificació més absoluta del  símbol. És la concentració en estat puro.También coneguda com crux immissa quadrata en llatí, la creu grega ha estat molt emprada durant el període del cristianisme primitiu i per cristians ortodoxos.

CREU SE SATÀN: D'ús en ritus satànics. El signe d'interrogació posa en dubte la deïtat de Déu.

CREU SOLAR: La creu solar consisteix en una creu, ordinàriament de braços iguals, situada dins d'un cercle. Va ser un símbol comú a l'Europa prehistòrica i en particular durant el període Neolític fins a l'Edat de Bronze.

Diferència entre Símbol i Signe

Un símbol és una imatge, figura o objecte amb el qual es representa un concepte abstracte, moral o intel·lectual. Un símbol és més que el seu significat immediat, ja que segons qui rep la informació, pot tenir un concepte molt diferent que una altre persona. També podem dir que és una representació gràfica que pot ser part del signe.

En canvi, el signe, és un element representatiu amb el cual es busca demostrar amb una petita o mínima figura o element, quin és l'estat complet del que en realitat es vol escriure.  El signe s'utilitza en tot, en qualsevol aspecte de la vida comuna porta amb sí l'aplicació d'un signe, la gramàtica per la seva banda, empre aquest terme de manera crucial a fi d'administrar un ordre de les paraules per tal de donar-li una millor interpretació al que es vol dir, llegir o escriure.