TIPUS DE CREUS

                     

 

CREU CRISTIANA: La creu cristiana és el principal símbol del cristianisme. Representa la mort de Jesucrist i la seva resurrecció posterior, d'acord amb els textos del Nou Testament. Consta de dues segments amb longituds diferents que s'entrecreuen en angle recte, on el segment menor (situat horitzontalment) està en una proporció de tres quarts respecte al més llarg.

CREU ROJA: Representa un moviment humanitari mundial de característiques particulars i úniques en el seu gènere, per la seva relació particular amb base a convenis internacionals amb els estats i organismes internacionals per un cap veritablement humanitari. Aques moviment amb la seva respectiva creu va ser creat per Henry Dunant i ho va crear per la alta nombrositat de morts als camps de batalla

CREU DE TAU: Crida TAU per la seva semblança amb la lletra grega d'aquest nom. La Tau «T» és l'última lletra de l'alfabet hebreu. És freqüentment denominada com la creu de les profecies o de l'antic testament perquè és el tradicional símbol que els israelites fan amb la sang dels bens sobre els pals i llindes de les portes a la nit de Pasqua a Egipte.

CREU DELS EVANGELISTES: Les quatre línies que sustenten la creu, representen als quatre evangelistes. Els quatre autors dels Evangelis (Sant Mateu, Sant Marc, Sant Lluc i Sant Joan) han estat relacionats simbòlicament amb els quatre vivents de l'Apocalipsi 4,7.

CREU DELS APÒSTOLS: Els dotze cercles representen els Apòstols. Al centre el cercle major representa Jesús.

CREU CELTA: Més comú a Irlanda, la creu celta dibuixa una creu cristiana típica sobre un cercle. Encara que el seu origen exacte és desconegut, molts ho lliguen a sant Patrici i asseguren que ell la va introduir com a forma de convertir els pagans. La creu es col · loca davant del sol, que els pagans adoraven, mostrant la supremacia de Crist sobre el món natural. També es relaciona amb Crist com a font de llum i de vida. De vegades se l'anomena creu solar

CREU EGIPCIA: Era un símbol de vida, probablement també de vida eterna. El cercle superior representaria a la dona i la recta a l'home. El cercle també podria suggerir la divinitat, la font d'energia universal que amb el seu alè dota de vida i moviment al terrenal simbolitzat per la línia horitzontal. Pot significar el sol, el cel i la terra, cercle, braç vertical i horitzontal respectivament o des del punt de vista de l'individu, la raó, els braços i el cos. També la hi va cridar, <Clau del Nil>. Els egipcis l'anomenaven ankh i era considerada una clau màgica que obria la frontera a la immortalitat.

CREU GREGA:  És la simplificació més absoluta del  símbol. És la concentració en estat puro.También coneguda com crux immissa quadrata en llatí, la creu grega ha estat molt emprada durant el període del cristianisme primitiu i per cristians ortodoxos.

CREU SE SATÀN: D'ús en ritus satànics. El signe d'interrogació posa en dubte la deïtat de Déu.

CREU SOLAR: La creu solar consisteix en una creu, ordinàriament de braços iguals, situada dins d'un cercle. Va ser un símbol comú a l'Europa prehistòrica i en particular durant el període Neolític fins a l'Edat de Bronze.