El símbol que veiem en l'escena del procés davant Pilat,
quan un colom remunta el vol davant Crist sofrent, únic testimoni de tan harmoniós vol. Amb això -Gibson ho va assenyalar en una entrevista-, el director va voler significar la proximitat de l'Esperit Sant a Jesús durant tota l'agonia de la seva Passió.
Una altra imatge molt encertada és aquella en què Maria, acompanyada de Joan i de la Magdalena, entra a la plaça del temple i es llança sobre el terra, intuint el lloc on es troba tancat el seu Fill. La càmera baixa per sota del terratzo i mostra Jesús, encadenat al soterrani, mentre dirigeix els seus ulls cap amunt, on hi ha la Mare de Déu: la perfecta sintonia entre Mare i Fill, que va ser particularment intensa durant la Passió, és transmesa als espectadors amb tota la força i l'emoció d'aquest commovedor simbolisme.
La pel·lícula conté també una al·lusió simbòlica al sopar pasqual jueu. Es tracta de l'única frase en hebreu (no arameu) que s'escolta a la cinta, i que veiem gairebé al principi, quan un jove s'escapa de l'hort i arriba a la casa on hi ha la Mare de Déu i Maria Magdalena. Els anuncia que l'hi han portat, i la Mare de Déu diu: be-mah nishtanah ha-Layla ha-ZOT meu khol ha-layelot ( "¿En què es diferencia aquesta nit de totes les nits?"). Es tracta d'una pregunta ritual que sempre es fa en hebreu, encara avui, en els primers moments del sopar pasqual. Situada en aquest moment, com a clau d'interpretació per a tot el que vindrà, és també l'inici d'un paral·lelisme que s'anirà desenvolupant entre la passió i l'últim sopar: el lavatori dels peus, la presentació del pa, la consagració del pa i del vi s'entrellacen amb alguns passatges de la crucifixió. Gibson vol recordar a l'audiència, per una banda, que en aquest sopar pasqual es van unir l'Antic i el Nou Testament, i d'altra, que en ella es va anticipar sacramentalment el que en plenitud es realitzaria poc després a la Creu.
