El cristianisme va començar entre un petit nombre de jueus. En el llibre dels Fets dels Apòstols 01:15 s'esmenten prop de 120. Al segle III, el cristianisme va créixer fins convertir-se en la congregació dominant al nord del món mediterrani. També es va estendre de forma important a l'est i al sud de la Mediterrània. Aquesta secció examinarà aquells primers 300 anys.
SIMBOLOGIA DELS DIFUNTS
Els misteris sempre hauran d'invocar a l'explicació. I quan no és possible observar-los, s'imaginen. Es miren amb aquest altre ull de la ment que construeix el seu criteri amb records, amb el que hi ha. El ritual de la mort a Mèxic, l'1 i 2 de novembre, és aquesta classe de misteri que, d'una banda, s'observa i s'exemplifica amb símbols però d'altra s'imagina construint canals feia el passat. El costum popular de ofrenar als morts en aquestes dates és tan antiga com la pròpia civilització que va precedir la conquesta i poc més. Fins i tot, hi va haver qui van afirmar que el mexicà ha viscut i dormit amb la mort des de fa molt de temps. Es riu amb ella i es riu d'ella. El espera ella asseguda a cada cantonada; el mexicà ho sap per això és tan imprescindible ofrendarle quan es pot. Però, tornant als símbols, cal recordar que les antigues cultures mexicanes van contemplar i estudiar la naturalesa per atestar de significat als quals serien els seus pròxims símbols de vida -un dels més forts és pel seu lloc la mort. Per això és que no pots trobar més veritat sobre Mèxic que en els seus símbols, les seves veritats còsmiques. No es pot ignorar el costum (un mer instrument que condueix al símbol) però sobretot no hi ha probabilitat d'oblidar l'important que és respectar aquests símbols per a la nostra cultura.
No hay comentarios:
Publicar un comentario